raulsintes
26/04/2012, 19:10
Avui que he vist que en Bep Taltavull xerrava de caramuixes he pensat que estaria be fer uns comentaris referent a questa planta, de la qual pujo una foto de la flor.
Asphodelus aestivus.
Açò és el nom científic d'aquesta planta, i no tindria més importància si no fos per que a Menorca la coneixem en tres noms diferents: Quan neix, que la planta és tendra li diem porrassa; quan treu la tija per florir li diem albó i quan la planta es mor que la tija es seca reb el nom de caramuixa.
Però també és molt interessant el usos que tenia per la població: amb la caramuixa feien els lluquets que consistien en tallar la tija seca a trossos de aproximadament 20 centímetres i els esmitjaven en quatre parts i s'ensofraven els extrems per així prendre foc a les cuines de carbó i de llenya i també als brasers.
Els fabricants de sabates, tallaven aquestes tiges seques a mida de les sabates per mantenir tensat la puntera i els talons, (avui s'empren de plàstic”
També* la tija seca es cremava i es feia es caramó, una mena de carbó en pols que servia d'esca per encendre amb el pedernal les pipes dels fumadors; aquesta el pagesos* generalment la solien guardar-la dins d'una banya de bou.
https://www.fotofinde.com/gallery_fotofinde/main.php?g2_view=core.DownloadItem&g2_itemId=53364 &g2_serialNumber=2
Asphodelus aestivus.
Açò és el nom científic d'aquesta planta, i no tindria més importància si no fos per que a Menorca la coneixem en tres noms diferents: Quan neix, que la planta és tendra li diem porrassa; quan treu la tija per florir li diem albó i quan la planta es mor que la tija es seca reb el nom de caramuixa.
Però també és molt interessant el usos que tenia per la població: amb la caramuixa feien els lluquets que consistien en tallar la tija seca a trossos de aproximadament 20 centímetres i els esmitjaven en quatre parts i s'ensofraven els extrems per així prendre foc a les cuines de carbó i de llenya i també als brasers.
Els fabricants de sabates, tallaven aquestes tiges seques a mida de les sabates per mantenir tensat la puntera i els talons, (avui s'empren de plàstic”
També* la tija seca es cremava i es feia es caramó, una mena de carbó en pols que servia d'esca per encendre amb el pedernal les pipes dels fumadors; aquesta el pagesos* generalment la solien guardar-la dins d'una banya de bou.
https://www.fotofinde.com/gallery_fotofinde/main.php?g2_view=core.DownloadItem&g2_itemId=53364 &g2_serialNumber=2