India

[Elisabet Marti]

Hola

Avui he tornat d'un viatge de 9 dies a l'India, país que no havia visitat abans. Ha sigut un viatge de vacances perquè ens van convidar a un casament Hindu Jain. Espectacular! Dos dies de s¡celebracions, dia i nit.

Com que estic fent el possible per que no se'm tanquin els ulls i caigui adormida, ja he començat a endreçar i editar les fotos. Després d'esborrar cada nit les que considerava poc interessants, encara he arribat a casa amb 1300 fotos a la tarja..... se'm gira feina! :-)

Malhauradament algunes de les fotos estan fetes de forma massa ràpida, perquè anavem amb un mingrup i guia i no em podia parar l'estona que volgués. I apart que si t'entretens molt es perd l'espontanietat dels personatges. Però val a dir que la majoria de persones estan felices de ser retratades (enseguida aprens a diferenciar els espontanis dels que demanen propina per la foto). L'altra cosa curiosa és que constantment em paraven per demanar-me de fer-se selfies amb mi. No sé si per la meva pell pigada o la meva alçada, però els cridava força l'atenció el meu aspecte, segons em van dir, i estaven cotents quan jo accedia sense cap problema.

Aquí us deixo un parell de les fotos que he fet. Com sempre, he fet el que he pogut amb l'edició.



9679

9680

9681

[Lafebre]

Bet, si després de fer neteja cada nit has arribat a casa amb 1300 fotos i totes són de l'estil d'aquesta mostra, crec que disfrutarem molt durant força temps :). Aquest tipus de fotos tenen per mi el gran valor de mostrar-nos moments "reals" (vull dir que no són fotos molt escollides d'una guia turística o similar) d'aquell pais i que sens dubte reflecteixen moments quotidians. Si, a més, vols els comentaris tècnics, aquí va.

La reixa groga.
Bona composició. Emmarcar un rostre o una persona sencera amb elements de la pròpia escena és una de les tècniques emprades en composició, i aquí ho has fet molt bé. La mirada del senyor a la càmera li dóna un plus. Si poguessis obtenir més detall a la zona fortament il·luminada de la reixa groga i, sobretot, a la paret blanca, crec que a la foto li aniria molt bé.

Botiga de queviures (o espècies?)
Reflecteix molt bé la situació. (Una mica masclista tot plegat, oi?. Li veig quelcom raro en el color, que suposo que és degut a la il·luminació de llum artificial que hi havia al local. Pots intentar ajustar el balanç de blancs a l'ACR.

Senyora asseguda.
La trobo molt bona. Per qüestió de gust personal li donaria una mica (una miiiica) més de contrast perquè guanyi força.

Més, més...

[Elisabet Marti]

Gracies Vicenç, ho provaré. Com sempre.
La de la reixa era la més complicada per mi: volia que el home resaltés més però està en ombra i la reixa groga i la paret brillen tant que li resten protagonisme.

Respecte al tema de les dones, no em vem veure cap ni una a cap dels negocis on vem anar. Ni tansols a les botigues de teles i saris. Ni de joies.
Les uniques dones que vem veure treballar saps on eren? A les obres. Carregant runa o maons en plats metàlics molt grans que es posen sobre el cap. Elles portant el pes amunt i avall, res més.

Si que es cert que a les oficines i empreses o hospitals n’hi ha de dones. Però a les feines de menor rang acadèmic tot són homes.

Seguiré penjant fotos i explicant anècdotes fins que us en canseu... :-)

[Narcis Arpi]

Totes m'agraden, però la tercera la que més. La botiga mostra la realitat en relació amb els dependents. No m'acaba d'agradar el senyor amb el dit al nas i estic d'acord en el comentari d'en Vicenç respecte al balanç de blancs.

[Jaume Franch]

D'acord amb els companys.
La segona està sobre-esxposada, oi?
Això promet molt.

[Elisabet Marti]

Hola
Gracies pels comentaris. Anem per parts, que sino em perdo :-)

FOTO REIXA:
Gracies Vicenç, millor amb els teus consells. Realment la paret era massa llampant.


FOTO BOTIGA:
Jaume l'histograma no mostrava sobresaturació. Potser era un efecte òptic per la blavor de la temperatura, que ja he corregit. Millor ara. El tema de la temperatura em costa de controlar, encara....
Narcis, no podia quedar-me gaire més fent fotos i esperar a que deixés de tocar-se el nas, doncs el senyor que mira a camara em tenia una mica controlada, com es pot veure a la imatge. El senyor que es toca el nas, a part, m'agrada. Es part de la India: vendre fruits secs, a granel, que es manipulen a mà, i que el senyor que t'¡ls ven hagi estat assegut a terra, tocan-te se els peus nus o el nas just abans de servir-te... Les mesures d' higiene i manipulació d'aliments són lleugeramenet més laxes que a Europa :-)

FOTO SENYORA:
Li he pujat el contrast. A mi també m'agrada força aquesta , tant la senyora com el detall de la paret (es part del recinte que envolta el Taj Mahal).

[Carlos Silvestre]

La primera me parece de una composición excelente, la tercera también. Ahora que la segunda es una perfecta foto costumbrista: el lector de libro, el del teléfono, el ORL amateur y el de la mirada fiera, componen un mosaico genial. Si corriges la sobreexposición: fotaza. Enhorabuena.