Hiroshima

[Lafebre]

Esgarrifances només de pensar-hi. Avui 73è aniversari dels fets.

10313ISO 200
Nikkor 24-70 a 38 mm, f/7,1
1/200 sec.
+1,0EV

10314

[Jaume Franch]

Bon testimoni i recordatori dels horrors de la guerra.
Supòso que l'has editat / publicat en B&N per donar-li dramatisme, no?

[Joan A. Gomila]

M'agrada el processat que has fet amb aquesta foto, pens que el monocrom li va molt bé i queda molt dramàtica al mateix temps que elegant.

Imagin que no era possible fer la foto des de una posició més a la dreta per tal de que les branques dels arbres d'ambdues bandes de la cúpula quedassin amb el fons del cel enmarcant la cúpula sencera.

Bona foto, Vicenç.

[Lafebre]

Bon testimoni i recordatori dels horrors de la guerra.
Supòso que l'has editat / publicat en B&N per donar-li dramatisme, no?
Gràcies, Jaume. Me la imaginava en BN ja abans de disparar-la i en cap moment m'he plantejat una edició en color.

[Lafebre]

M'agrada el processat que has fet amb aquesta foto, pens que el monocrom li va molt bé i queda molt dramàtica al mateix temps que elegant.

Imagin que no era possible fer la foto des de una posició més a la dreta per tal de que les branques dels arbres d'ambdues bandes de la cúpula quedassin amb el fons del cel enmarcant la cúpula sencera.

Bona foto, Vicenç.
Gràcies, Joan A. Ja enternc el que vols dir, ja, però tal com t'imagines no era possible enmarcar la cúpula sencera amb les branques mantenint aquesta perspectiva de l'edifici. L'edifici el tinc fotografiat des de varis angles, fins i tot des de l'altra banda del riu, però per mi la millor presa es aquesta. Vàrem tenir sort i ens vam trobar amb els dos arbres en plena floració, i aquesta imatge (ja saps que cada fotògraf fa un lectura pròpia de cada situació) en aquell moment em va venir al cap el pensament que per sobre de les runes producte de la destrucció i de l'horror, al final sempre hi ha el triomf de la Natura i la bellesa. Per això he descartat totes les altres preses. També és cert que aquesta foto a l'hivern seria una altra cosa.

[Jaume Franch]

... Vàrem tenir sort i ens vam trobar amb els dos arbres en plena floració, i aquesta imatge (ja saps que cada fotògraf fa un lectura pròpia de cada situació) en aquell moment em va venir al cap el pensament que per sobre de les runes producte de la destrucció i de l'horror, al final sempre hi ha el triomf de la Natura i la bellesa. Per això he descartat totes les altres preses. També és cert que aquesta foto a l'hivern seria una altra cosa.

No volía dir res per no contradir la voluntat de l'autor al veure la foto en B-N, però el comentari que fas confirma la meva impressió: Potser el contrast entre les runes dramàtiques i la floració dels arbres -en color- posaríen de manifest aquest contrast entre horror i que la vida continúa.

[Francisco Aviles]

En la teva línia, Vicenç
Per a mi el blanc i negre li va perfecte, un bon record, aquest edifici perquè mai mes pugui passar

[Carlos Silvestre]

La crudeza del BN le va como anillo al dedo a este recuerdo de lo salvaje que es nuestra especie.

[Bep Taltavull]

Desconec el lloc i els enquadraments possibles, però aquest m'agrada molt, una composició molt cuidada i l'edició impecable. Felicitats!!

[Narcis Arpi]

Comparteixo el comentari d'en Bep. El teu comentari molt interessant. Pensar en un resultat abans de fer la fotografia.

[Pepe Peñafiel]

Impresiona, estremece. Me parece realmente que has conseguido lo que buscabas.