Antoni Cladera
19/10/2018, 10:35
Bon dia a tots,
ara comença una petita clariana de temps "lliure" i una de les coses que vull fer és intentar ser un poc més participatiu dins aquest foro.... (ara veurem el que dura). També i a instàncies den joan Antoni, enguany torn a participar a la lliga de la CEF, entre tots feim passes!
Bé, anem per fotos... Una de les imatges que més havia idelalitzat dins el meu capet era una que encara no havia vista per cap xarxa social. Simplement el que volia era fusionar les dues coses més excepcionals de Namibia: Per una part el seu cel sense gens, gens de contaminació lumínica i per altra, poder retratar a la tribu Himba, amb una població estimada de prop de 50.000 persones de vida al nord del país, al voltant del riu Kunene, just tocant la frontera d'Angola. Aquesta tribu, com veureu a altres fotografíes segueix vivint a la manera dels seus avantpassats, refugen de la modernitat.
Per arribar a aquests poblats van fer falta 800kms de camins de terra, pedres i rius. Teníem clar que no volíem anar a un "live museum" que no són més que poblats que a canvi de dolars et monten el "paripé" i llavors fan vida normal.
El preu a pagar a aquesta tribu va ser de sacs de farina, arròs i altres queviures bàsics pel seu dia a dia.
Després de demanar permía a la dona del cap del poblat per fer-hi el matí, vam demanar si era possible passar unes hores del vespre amb ells i poder-los retratar amb la via làctia de fons. La resposta va ser que si, sempre i quan els hi mostrassim ses fotos...
Així que, sent les 21:00 erem ja dins el poblat amb un respecte i silenci majúsculs. No poíem tocar res (ni una pedra) sense permís, no podíem atravessar una zona sagrada (separada per una linia visual) amb l'amenaça de partir i pagar per l'atreviment el preu d'una cabra.... Bé ñes coses es posaven difícils.
Tripode muntat, les dues himbas, amb els seus nadons!!!!!, assegudes just a la vora d'un foc que vaig demanar que l'enceguéssin... va començar la sesió... fotos curtes de 20" amb una tènue il·ñuminació d'una llinterna per donar volum, separar plans i crear atmòfera de nit... Amb una foto ho havia d'aconseguir. No volia muntatges noi fusions...
La sorpresa va ser que les dones no es van moure per res, pareixien estàtues de pedra!!! (podeu veure que s'ajuden per seure còmodes d'un tió o una pedra grossa... així poden estar hores assegudes...
Bé aquí teniu la imatge... perdonau pel rollo que vos he fotut i molta llum!!!!
pd.- Per cert, quan els hi mostrava ses fotos miraven sa pantalla i el cel repetitivament... no ho enteníen!
10677
ara comença una petita clariana de temps "lliure" i una de les coses que vull fer és intentar ser un poc més participatiu dins aquest foro.... (ara veurem el que dura). També i a instàncies den joan Antoni, enguany torn a participar a la lliga de la CEF, entre tots feim passes!
Bé, anem per fotos... Una de les imatges que més havia idelalitzat dins el meu capet era una que encara no havia vista per cap xarxa social. Simplement el que volia era fusionar les dues coses més excepcionals de Namibia: Per una part el seu cel sense gens, gens de contaminació lumínica i per altra, poder retratar a la tribu Himba, amb una població estimada de prop de 50.000 persones de vida al nord del país, al voltant del riu Kunene, just tocant la frontera d'Angola. Aquesta tribu, com veureu a altres fotografíes segueix vivint a la manera dels seus avantpassats, refugen de la modernitat.
Per arribar a aquests poblats van fer falta 800kms de camins de terra, pedres i rius. Teníem clar que no volíem anar a un "live museum" que no són més que poblats que a canvi de dolars et monten el "paripé" i llavors fan vida normal.
El preu a pagar a aquesta tribu va ser de sacs de farina, arròs i altres queviures bàsics pel seu dia a dia.
Després de demanar permía a la dona del cap del poblat per fer-hi el matí, vam demanar si era possible passar unes hores del vespre amb ells i poder-los retratar amb la via làctia de fons. La resposta va ser que si, sempre i quan els hi mostrassim ses fotos...
Així que, sent les 21:00 erem ja dins el poblat amb un respecte i silenci majúsculs. No poíem tocar res (ni una pedra) sense permís, no podíem atravessar una zona sagrada (separada per una linia visual) amb l'amenaça de partir i pagar per l'atreviment el preu d'una cabra.... Bé ñes coses es posaven difícils.
Tripode muntat, les dues himbas, amb els seus nadons!!!!!, assegudes just a la vora d'un foc que vaig demanar que l'enceguéssin... va començar la sesió... fotos curtes de 20" amb una tènue il·ñuminació d'una llinterna per donar volum, separar plans i crear atmòfera de nit... Amb una foto ho havia d'aconseguir. No volia muntatges noi fusions...
La sorpresa va ser que les dones no es van moure per res, pareixien estàtues de pedra!!! (podeu veure que s'ajuden per seure còmodes d'un tió o una pedra grossa... així poden estar hores assegudes...
Bé aquí teniu la imatge... perdonau pel rollo que vos he fotut i molta llum!!!!
pd.- Per cert, quan els hi mostrava ses fotos miraven sa pantalla i el cel repetitivament... no ho enteníen!
10677