Jupiter i Lluna creixent

[Jaume Franch]

Ahir vespre, cada vegada que sortía a la terrassa de casa veia aquest parell d'elements, a prop un de l'altre.
Com que la contaminació lumínica de Maó m'impedía veure la resta d'estels pel voltant, realçava aquesta dupla (crec que és Júpiter...).
La foto que us presento té un retall del 36% o, el que és el mateix, el retall residual és el 64% de la foto original.
No és cap gran foto, però tornar a fotografiar la lluna sempre m'atrau (Licantropía clínica?). RisaDents 30

11722
Nikon D750 - Nikkor 200-500mm a 500mm
f/5,6 - 1/60 - ISO 125

[Bep Taltavull]

Ho vam estar observant amb la meva dona mentres passejavem i també li vaig dir que em pareixia que era Júpiter.

Bona composició en diagonal, la invisibilitat de la resta d'estels de més baixa magnitut la fa més interessant.

Bona presa ei-5

[Lafebre]

Sí, la composició és bona. Puc entendre que fotografiar la lluna sempre t'atraigui, però malgrat la seva qualitat tècnica, la imatge en sí mateixa no em diu gaire cosa.

[Jaume Franch]

Sí, la composició és bona. Puc entendre que fotografiar la lluna sempre t'atraigui, però malgrat la seva qualitat tècnica, la imatge en sí mateixa no em diu gaire cosa.

S'enten, Vicenç. Aquesta foto és d'aquelles que saps que no aporten gaire (o gens), però que et motiva a pujar-les, vés a saber perquè.

[Francisco Aviles]

Guapa !! LLuna... si Jaume

[Joan A. Gomila]

Amb independència de que em digui més o manco la foto, crec que és un bon exercici per a comprovar la precisió d'enfocament a grans distàncies. Per altra banda, en trobar-se la lluna en una fase parcial i al rebre la llum del sol de manera més lateral permet apreciar molt més les textures de la seva superficie.

[Narcis Arpi]

Minimalista. Comparteixo del tot el comentari d'en Joan A.

[Elisabet Marti]

Wow, impressiona veure la lluna tant ben definida. I em sobta una imatge tant minimalista venint de tu.
I en blanc i negre!!!!!


(és broma :-)